Lucchi Poori i curri de patates, bròquil i coliflor

Els darrers dies estic llegin Jhumpa Lahiri, que aprofito per recomanar fervorosament. Els seus llibres de relats són sublims en tots els aspectes. Em manca llegir-me la novel·la. Bé, avui estava pensant fer algun pa indi per acompanyar el sopar quan m'he topat amb la recepta del lucchi. En els relats que m'he estat llegint darrerament aquesta paraula hi surt infinitat de vegades. Visca!
De vegades el desig de menjar una cosa em porta a cuinar-la sense tenir-ne cap experiència L'experiment pot sortir bé o malament, és clar. Aquest m'ha sortit força bé, tenint en compte que el vaig provar de fer fa tres anys i que no em va quedar així.

Lucchi és un panet fet amb farina blanca. Poori és la mateixa recepta utilitzant farina integral. Jo he barrejat les dues farines, per això ho he anomenat Lucchi Poori. Aquests són uns panets originaris de la Índia. La massa és senzilla de fer. Com passa sovint, la complicació la trobem en la tècnica, sobretot tenint en compte que l'aprenem d'un llibre o d'internet. La clau d'aquests panets fregits és que s'han d'inflar i per aconseguir-ho hem de fer pressió al mig del lucchi quan el tirem a l'oli calent. I no és tan fàcil. Els meus s'han inflat moderadament. La primera vegada que els vaig fer no es van inflar gens. Espero que la propera vegada s'inflin moltíssim.

Aquests lucchi poori acompanyaven un curri de patates, bròquil i coliflor amb grans de mostassa, pebre, grans de comí, un trosset de branca de canyella, una fulla de llorer i una mica de curri preparat en pols. Ah, i el magnífic chutney de mango mild (que pica moderadament) per acompanyar, gràcies mama!

Ingredients:

• 100 grams farina integral
• 125 grams farina de força blanca
• 1/2 cullerada de cafè de sal
• 2 cullerades d'oli
• aigua calenta

Es tamisen les farines amb la sal. S'afegeix l'oli i aigua suficient per poder treballar la massa durant uns deu minuts. A la meva recepta no s'esmentava el temps de repòs, però jo l'he deixada reposar una hora. Segurament amb dues hores quedaria millor.

Es separa la massa en 20 porcions i es fan boletes. S'aplanen amb el corró intentant aconseguir uns 10 cm de diàmetre.

S'han de fregir durant uns segons amb l'oli ben calent. Jo he fet servir un wok. Quan les tirem a l'oli (d'una en una) fem pressió amb la cullera de fusta o l'escumadora al centre del cercle durant un moment, així aconseguirem que s'infli.

La masa.

 Preparats per fregir.

Oh, s'infla!

S'han de menjar calentons.

El curri.

Jo tinc un paladar intrèpid, aviso. No a tothom li satisfan aquests gustos especiats i picants. Salut!