dimarts, 28 de febrer de 2012

Lucchi Poori i curri de patates, bròquil i coliflor

Els darrers dies estic llegin Jhumpa Lahiri, que aprofito per recomanar fervorosament. Els seus llibres de relats són sublims en tots els aspectes. Em manca llegir-me la novel·la. Bé, avui estava pensant fer algun pa indi per acompanyar el sopar quan m'he topat amb la recepta del lucchi. En els relats que m'he estat llegint darrerament aquesta paraula hi surt infinitat de vegades. Visca!
De vegades el desig de menjar una cosa em porta a cuinar-la sense tenir-ne cap experiència L'experiment pot sortir bé o malament, és clar. Aquest m'ha sortit força bé, tenint en compte que el vaig provar de fer fa tres anys i que no em va quedar així.

Lucchi és un panet fet amb farina blanca. Poori és la mateixa recepta utilitzant farina integral. Jo he barrejat les dues farines, per això ho he anomenat Lucchi Poori. Aquests són uns panets originaris de la Índia. La massa és senzilla de fer. Com passa sovint, la complicació la trobem en la tècnica, sobretot tenint en compte que l'aprenem d'un llibre o d'internet. La clau d'aquests panets fregits és que s'han d'inflar i per aconseguir-ho hem de fer pressió al mig del lucchi quan el tirem a l'oli calent. I no és tan fàcil. Els meus s'han inflat moderadament. La primera vegada que els vaig fer no es van inflar gens. Espero que la propera vegada s'inflin moltíssim.

Aquests lucchi poori acompanyaven un curri de patates, bròquil i coliflor amb grans de mostassa, pebre, grans de comí, un trosset de branca de canyella, una fulla de llorer i una mica de curri preparat en pols. Ah, i el magnífic chutney de mango mild (que pica moderadament) per acompanyar, gràcies mama!


Ingredients:
  • 100 grams farina integral
  • 125 grams farina de força blanca
  • 1/2 cullerada de cafè de sal
  • 2 cullerades d'oli
  • aigua calenta

Es tamisen les farines amb la sal. S'afegeix l'oli i aigua suficient per poder treballar la massa durant uns deu minuts. A la meva recepta no s'esmentava el temps de repòs, però jo l'he deixada reposar una hora. Segurament amb dues hores quedaria millor.

Es separa la massa en 20 porcions i es fan boletes. S'aplanen amb el corró intentant aconseguir uns 10 cm de diàmetre.

S'han de fregir durant uns segons amb l'oli ben calent. Jo he fet servir un wok. Quan les tirem a l'oli (d'una en una) fem pressió amb la cullera de fusta o l'escumadora al centre del cercle durant un moment, així aconseguirem que s'infli.


La masa.


 Preparats per fregir.


Oh, s'infla!


S'han de menjar calentons.


El curri.

Jo tinc un paladar intrèpid, aviso. No a tothom li satisfan aquests gustos especiats i picants. Salut!

dijous, 23 de febrer de 2012

Madalenes de gala




Encara no he trobat la recepta de les madalenes perfectes. Però aquestes no estan gens malament. Les madalenes del nostre aniversari avui s'han vestit de gala. He fet dues vegades la recepta de més avall perquè no em volia arriscar a variar les proporcions. Unes quaranta madalenes!

Ingredients:
  • 100 grams de mantega fosa o en pomada
  • 3 ous
  • 225 grams de farina (jo acostumo a posar-ne 50 grams d'integral i la resta blanca)
  • 1/2 sobre de llevat químic
  • 1 culleradeta de sucre de vainilla
  • 175 grams de sucre blanc o 190 grams de sucre morè o muscovat o la proporció que us agradi més de tots dos barrejats

Cobertura:
  • xocolata per postres fosa (crec que potser n'he fet servir uns 150 o 200 grams per les dues tongades de madalenes)
  • sucrets de colors i formes variades

Batre la mantega i el sucre fins que veiem una crema blanquinosa i complètament homogènia. Afegir els ous (sempre es recomana un per un). A part, barrejar la farina, el llevat i el sucre avainillat. Incorporar la farina en tres tongades, un terç del total cada vegada, i mesclar amb la llengua de pastisseria. Abocar la massa als motlles.
Forn a 180 º C durant uns vint minuts.

Un cop cuites, fondre la xocolata i repartir-la per sobre de les madalenes. De seguida, afegir-hi els sucrets perquè s'enganxin a la xocolata.

Enlloc de sucre de amb aroma a vainilla, es poden perfumar amb la pell rallada d'una llimona. Però aquesta vegada he pensat que la vainilla reforçaria el gust de la xocolata.

Jo no les he tastades, però a l'escola han dit que eren molt bones. Cortesia?

dimarts, 21 de febrer de 2012

El pastís de formatge

Aquest és el típic pastís que, en les seves múltiples i infinites versions, passa per gairebé totes les cuines. No es necessita ni balança. Aquesta és la meva darrera versió, elaborada amb la immillorable ajuda de les mans de la Zoe, responsable de la iniciativa. Anem al super i la Zoe demana un d'aquests pastissos de formatge petits prefabricats. La meva resposta és: No, avui en farem un nosaltres i ja veuràs que bo!


Ingredients:

  • 3 ous 
  • 2 iogurts naturals
  • 1 iogurt grec
  • 1 pot de formatge fresc per untar, 200 grams (Philadelphia o Mascarpone o una part de tots dos)
  • 3 cullerades de Maizena
  • 7 cullerades de sucre
  • 1 pell de llimona rallada
  • 1 cullerada de cafè de sucre de vainilla

Aquest pastís no perilla gaire en la proporció d'ingredients, és a dir, no passa res si la terrina de formatge és de 250 o de 200 grams o si fem servir dos iogurts en lloc de tres. Varia la textura però el gust sempre és bo. No hi ha excusa per no atrevir-se a fer-lo.
Separem les clares dels rovells. Batem les clares a punt de neu amb un polsim de sal. A part, barregem la resta d'ingredients. Quan tenim la massa ben homogènia, hi afegim les clares en tres tongades, fent un vuit sense parar amb la llengua de pastisser perquè no s'escapi l'aire i ens quedi ben esponjós. Ho aboquem al motlle.

El temps de cocció depen de la fondària del motlle, entre 30 i 50 minuts amb el forn a 180 ºC. Quan veiem que té un color daurat per damunt i fem la prova de l'escuradents, apaguem el forn i deixem el pastís uns deu minuts més a dins.

Ah, sobretot, s'ha de menjar fred de nevera. 




dijous, 9 de febrer de 2012

El ventre i la salivera

Avui us vull parlar d'un llibre. Però no d'un llibre qualsevol. El ventre de París, d'Émile Zola. I què hi fa un llibre en un bloc de cuina? Doncs perquè tot i no ser el persontage principal, el menjar és un dels protagonistes de tota la història. Ara fa molts anys que me'l vaig llegir, però encara recordo amb els sentits les descripcions dels formatges, les hortalisses i les carns que em van turmentar dolçament durant la meva lectura.

I per fer boca, unes natures mortes que daten més o menys de la mateixa època que el llibre.

Paul Cézanne

Clara Peeters


 "Visitaba luego la calle Turbigo, por la que iba y volvía diez veces para pasar por delante de los pasteles de almendra, de crema y de unos redonditos terminados en corona, de los flanes, las tartas de frutas, de las bandejas de babas, de los pasteles de crema, alargados y con helado por encima, y de de la pastelería fina. (...) Otra tienda que había enfrente de la plaza de los Innocents incitaba a la glotonería y desataba su fiebre de deseos insatisfechos. Aquella tienda tenía la especialidad en albondiguillas de carne. Se detenía contemplando las albondiguillas de lucio y las albondiguillas de hígado trufado; y se pasaba un buen rato ante ellas, soñando y diciéndose que algún día lograría comerse una."


El vientre de París, Émile Zola, Colección Biblioteca EDAF 1966, pàgina 286.

dimarts, 7 de febrer de 2012

Apple crumble

Aquest pastís d'origen humil és una de les meves menges preferides per l'hivern. No hi ha res com una bona cullerada d'apple crumble ben calentó acompanyat d'un iogurt grec natural fresquet. Aquest pastís té dues textures. Crumble: una part cruixent i l'altra, que en aquest cas és feta de poma però es pot fer amb altres fruites, suau i flonxa.

Ingredients:
  • 3 o 4 o 5 pomes golden (la mida importa) tallades ben primetes
  • el suc d'una o dues taronges
  • canyella en pols
  • un bon grapat de panses

Crumble:
  • 100 grams de farina integral
  • 120 grams de flocs de civada
  • un bon raig de xarop d'arable o de mel i una mica de sucre morè
  • 50 grams de mantega o oli
  • un grapat de nous trencades
  • una bona cullerada de canyella
  • un polsim de gingebre

En una safata que pugui anar al forn posem la barreja de poma, panses, canyella i suc de taronja. Després hi aboquem a sobre el crumble (que prèviament hem barrejat en un bol, havent fos la mantega si l'utilitzem). Ha de quedar una crosta que tapi complètament la poma (així la poma es courà amb la seva pròpia aigua i el suc).

Voilà! Mmmmmm... Bon profit.

Edito per afegir les darreres instruccions, last but not least. Forn a 190º C uns 45 minuts.





dijous, 2 de febrer de 2012

Karakia, nova temporada

Sóc una seguidora incondicional de Karakia. I estic d'enhorabona perquè a finals de gener han començat a emetre la nova temporada. Aquest nou capítol m'agrada especialment perquè uneix algunes de les meves passions: llengües, maternitat/paternitat i gastronomia. En Sandri és un tot terreny. Gaudiu del programa.