dijous, 9 de febrer del 2012

El ventre i la salivera

Avui us vull parlar d'un llibre. Però no d'un llibre qualsevol. El ventre de París, d'Émile Zola. I què hi fa un llibre en un bloc de cuina? Doncs perquè tot i no ser el persontage principal, el menjar és un dels protagonistes de tota la història. Ara fa molts anys que me'l vaig llegir, però encara recordo amb els sentits les descripcions dels formatges, les hortalisses i les carns que em van turmentar dolçament durant la meva lectura.

I per fer boca, unes natures mortes que daten més o menys de la mateixa època que el llibre.

Paul Cézanne

Clara Peeters


 "Visitaba luego la calle Turbigo, por la que iba y volvía diez veces para pasar por delante de los pasteles de almendra, de crema y de unos redonditos terminados en corona, de los flanes, las tartas de frutas, de las bandejas de babas, de los pasteles de crema, alargados y con helado por encima, y de de la pastelería fina. (...) Otra tienda que había enfrente de la plaza de los Innocents incitaba a la glotonería y desataba su fiebre de deseos insatisfechos. Aquella tienda tenía la especialidad en albondiguillas de carne. Se detenía contemplando las albondiguillas de lucio y las albondiguillas de hígado trufado; y se pasaba un buen rato ante ellas, soñando y diciéndose que algún día lograría comerse una."


El vientre de París, Émile Zola, Colección Biblioteca EDAF 1966, pàgina 286.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada