Mandonguilles amb sípia.

La primera vegada que vaig decidir fer aquest plat vaig escollir seguir més o menys la recepta de l'Isma Prados que podeu trobar aquí. Però jo pràcticament mai segueixo una recepta al peu de la lletra. El millor de cuinar, a part de menjar-t'ho i que s'ho mengin altres persones, és clar, és que és una activitat molt creativa. Sobretot si no tens prou temps ni calers per fer sempre la versió més sofisticada. I, de fet, aquest plat mai em queda igual, perquè mai el faig de la mateixa manera.

A mi m'agrada menjar. M'agrada molt. I no parlo de quantitat, sinó de varietat i qualitat. Però la veritat és que sempre m'acabo decidint, ja sigui a casa o a fora, per plats sencills: aliments de qualitat cuits sense gaire floritures. Però en un bloc de cuina no pots pas passar-te el dia publicant receptes d'aliments a la planxa o al vapor.

Bé, després de l'exotisme del curri de la recepta anterior, avui, una de cuina tradicional catalana.

Ingredients:

14 mandonguilles de Ca la Teresa (bones, bones, qualsevol mandonguilla de qualitat s'accepta)

1 sípia de platja i la seva salsa (o una sípia neta sense salsa)

2 tomàquets rallats

1 pastanaga

1 carbassó

1 ceba

1 gra d'all

Picada:

1 all

julivert

5 avellanes

pinyons

un polsim de sal
salsa de la sípia

Passar la sípia tallada a daus per la cassola ben calenta amb un raig d'oli. Treure del foc i reservar. En el mateix oli, sofregir la ceba, la pastanaga, l'all xafat i el carbassó, tot tallat ben petitó. Quan sigui ben sofregit, afegir el tomàquet amb un polsim de sal i de sucre i una fulla de llorer. Tornar a posar la sípia a la cassola. Quan deixi treure la seva aigua, abocar-hi l'aigua o el suquet. Un cop bulli, incorporar les mandonguilles enfarinades, baixar el foc i tapar. Afegir la picada la picada quan les mandonguilles no es vegin crues.
Per veure la versió de l'Isma, molt ben explicada, cliqueu aquí, és un video.

Cigrons i bròquil amb curri

La primera part d'aquesta recepta és apta per a vegetarians. La segona, no.

Cigrons i bròquil amb curri.

Ingredients:

1 bròquil
400 grams de cigrons cuits
3 o 4 tomàquets rallats
1/2 ceba rallada
2 grans d'all
1/3 de branca de canyella
Aigua
1 cullerada de curri

Es sofregeixen els alls amb un raig d'oli (jo sempre faig servir oli d'oliba verge). Quan agafen color, hi afegim la ceba rallada i deixem que quedi ben dauradeta. Hi tirem la canyella. Hora de sumar-hi el tomàquet amb mitja cullerada de cafè de sucre i un polsim de sal i el curri al gust. Un cop tenim el tomàquet sofregit, hi aboquem el bròquil (prèviament cuit al vapor lleugerament, que encara estigui cruixent) i els cigrons. Si tenim aigua de coure els cigrons, la fem servir i ,si no en tenim, doncs aigua. Necessitem prou líquid per cobrir els aliments fins a la meitat aproximadament. Ho deixem coure uns deu minutets i llestos.

 Aquest plat, ara ve la segona part, anava acompanyat de formatge de cabra i seitons fregidets. Que bo!

Picanha

Piranya? No! Picanha. Aquesta carn és una peça de vedella que normalment es cou a la garella, encara que jo l'he feta al forn. Els argentins tenen els seus asados, vacío, entraña... A Brasil, trobem la Picanha. És una carn molt tendra i gustosa, que accepta innumerables acompanyaments.

Vaig condimentar la peça sencera, després de punxar-la amb un ganivet, amb sal, pebre, all i suc d'una llimona. L'endemà, la vaig posar al forn a 220ºC, amb el greix de cara a baix, ben tapada amb paper d'al·lumini. De tant en tant, s'ha d'anar regant amb el suc que es va formant a la cassola. Un cop va deixar anar tot el suc, la vaig destapar i vaig deixar que és daurés. 


Ens la vam menjar amb arròs a la brasilera. Arròs llarg lleugerament fregit en cru a l'olla amb un raig d'oli i all. S'incorpora l'aigua bullint en proporció: una tassa petita d'arròs per un got d'aigua. S'hi afegeix la sal, es baixa el foc i es tapa. En uns catorze minuts, aproximadament, apartem l'olla del foc i separem una mica els grans d'arròs. Deixem reposar un moment i a menjar. Aquest arròs porta la barreja estrella de casa com a condiment final: algues Ao Nori, llevat de cervesa i gomasi casolà.

La propera la farem vegetariana!

Postre groc

Aquest deliciós postre fred no el vaig fer jo, va ser la meva mare. El que sí que vaig fer jo va ser menjar-me'l exclamant onomatopèies de plaer gastronòmic.

Pinya natural, gelatina amb gust a pinya o gelatina neutra i crema de llet. Llestos, aquests són els tres únics ingredients que necessita aquesta recepta.

Es barreja la pinya, tallada a petits daus, amb la gelatina tèbia i es col·loca tot, dins del motlle, a la nevera.
Al cap d'una estona, abans que la gelatina es solidifiqui del tot, incorporem la crema de llet, barrejant només una miqueta.
I ja està! No és fantàstic? És una recepta perfecta perquè els més petits comencin a iniciar-se en el món de la cuina.

L'arròs de la iaia Paquita i la Manunis

Aquesta és una recepta de les que passen de generació en generació. La meva àvia li ensenyà a la meva mare i la meva mare me n'ensenyà a mi. És un plat senzill, però hi ha certs passos que si no es fan deixen un resultat molt més mediocre. A casa m'han nomenat mestra arrossera. Què han de dir els de casa, oi? Però la família de l'àvia materna (la iaia Paquita) venia d'Alcoi, potser la part de gens valencians sí que em fan bona "arrossera".
Bé, aquí teniu la recepta.

Ingredients:

-mig conill tallat ben petit
-dues cuixes de pollastre amb òs tallades ben petites
-una ceba petita o mitja de grossa
-dos o tres grans d'alls
-una pastanaga
-una mica de pebrot vermell i una mica de verd
-un grapat de mongeta tendra
-un tomàquet rallat
-brou
-tres tassetes d'arròs

-picada (en aquest cas, d'avellanes, all, julivert i galeta Maria)

Primer, salem la carn i la daurem a la cassola amb els grans d'all. Quan sigui ben rossa hi afegim la ceba ben picada, després el pebrot i la pastanaga. Ho deixem sofregir fins que faci aquella oloreta dolça... Llavors hi incorporem el tomàquet i ho deixem tot una estona més al foc, fins que el tomàquet s'enfosqueixi. Afegim una fulla de llorer.

Moment d'abocar-hi el brou (o l'aigua). Quan bulli, afegim la mongeta tallada ben petita.

En aquest punt és important deixar bullir la cassola una bona estona. Així, la carn quedarà ben toveta i la mongeta hi deixarà anar el seu gust.Quanta estona? Entre deu i vint minuts.

Mentrestant, preparem la picada.

Incorporem l'arròs i ho tapem altre cop. En disset minuts aproximadament ja ho tenim llest. Jo hi afegeixo la picada a mitja cocció de l'arròs.

Bon profit!