Recrca i experimentació: madalenes

Doncs, segueixo intentant trobar la recepta perfecte de madalenes. Aquesta vegada he provat de fer-ne una altra, que m'ha passat una amiga que comparteix la mateixa obsessió. Podeu trobar la recepta aquí.

Conclusió: m'agraden més les madalenes fetes amb mantega. Continua la recerca.

El truc (gràcies, Eva): la massa ha de ser ben freda. Si els ingredients no estan freds, poseu la massa a la nevera una estoneta, no gaire. Escalfeu el forn a 250º C o 270º C i quan sigui ben calent introduïu els motlles amb la massa. Després baixeu la temperatura perquè no es torrin per fora i quedin crues per dins. Què s'aconsegueix amb això? Que creixin espectacularment!

Lassi de pinya

Aquesta és la primera vegada que faig Lassi o un batut que s'hi assembla. Quan preparo receptes d'altres contrades sempre em pregunto què n'opinaria un autòcton... El que més m'agrada del Lassi és que es fa amb iogurt i no pas amb llet de vaca, que a casa no bevem. Tenia un culet de pinya tan madur que estava a punt de passar-se, així és que el vaig aprofitar per fer aquesta beguda de postres, després d'un bon plat de macarrons amb tomàquet fregit casolà. El proper el faré de mango que ,si bé no és una fruita de proximitat, està boníssim, forma part de la meva herència tropical i representa una de les excepcions de criteri en el meu cabàs. Com la pinya, ara que hi penso. Salut!
Ah, el Lassi s'ha de prendre ben fred.
Edito per afegir que naturalment s'ha de passar tot per la batedora de got. 

Ingredients:

• 1 bol de pinya natural tallada a trossos
• 1 iogurt grec
• 2 glaçons
• 2 cullerades de sucre integral de canya
• uns granets de cardamomo

Vull menjar amb bastonets

De tant en tant, gràcies a la inspiració i la informació que proporciona el programa Karakia, fem dinars o sopars temàtics amb més o menys exactitud culinària. El darrer programa és sobre el Japó (si el voleu veure cliqueu aquí, i si voleu veure'n uns altres de més antics també sobre el Japó, cliqueu aquí i aquí) i, és clar, m'ha inspirat un sopar amb bastonets.

Boletes d'arròs i mongeta negra petita,

He cuit la mongeta amb una fulla de llorer, aigua i sal. L'arròs, que també he utilitzat pel següent plat, l'he fet a part. Hagués volgut fer servir arròs rodó, però se m'havia acabat. N'he fet servir de llarg.

He fet boletes barrejant la mongeta i l'arròs.

Bols d'arròs amb salmó.

El salmó està cuit a la papillote (fent un farcellet  ben tancat amb paper d'al·lumin i posant-lo a coure sobre una paella) i  i només està condimentat amb sal. He esmicolat el salmó i l'he barrejat amb l'arròs. Per sobre hi he espolsat algues Ao Nori i gomasi casolà (per fer el gomasi només s'ha de torrar lleugerament un grapat de sèsam i després triturar-lo, jo hi afegeixo sal).

Verduretes.

Fent servir les que tenia a la nevera, les he tallat a tires i les he passat per la paella ben calenta deixant que quedin cruixents.

Salsa per sucar-ho tot (i no penseu malament).

Concentrat de poma 1/2

Soja 1/2

Suc de mitja llima

Les proporcions són orientatives. Jo vaig tastant-la a mida que afegeixo els ingredients i vaig rectificant-ne el gust fins que el trobo perfecte. Hauré de comprar vinagre d'arròs  per fer més experiments.

Amanida d'hivern i empanadilles vora la llar de foc

Avui, que és l'últim dia de l'hivern, fa un fred que pela. Per sopar a gust ens hem hagut de reunir ben a prop del foc. Una amanida d'escarola, col vermella i taronja, condimentada amb vinagre de mòdena, concentrat de poma, sal i oli d'oliva. Unes empanadilles fetes amb massa comprada i farcides amb ceba, pebrot i tomàquet sofregits, alfàbrega seca, ous durs, olives i tonyina, pintades amb ou batut i espolsades amb sèsam pel damunt. I el foc, és clar. La millor escalfor. Adéu hivern.
(Aprofito per animar-vos a participar al sorteig d'un penjoll totalment fet a mà al meu bloc Petit Pop.)

La unió

PETIT POP
I
MADALENES DE GALA

PASTÍS DE FORMATGE

MARBLE CAKE

Galetes de sèsam i nous

Com que estem d'inauguració amb Petit Pop, avui una recepta de galetes.

 
Aquestes galetes són molt fàcils i ràpides de fer i estan boníssimes. Proveu de menjar-ne amb iogurt natural sense sucre tipus grec per la nit. O per esmorzar o per berenar. No porten ou, o sigui que es conserven força temps.

Ingredients:

• 175 grams de mantega
• 100 grams sucre muscovat
• 100 grams farina integral
• 160 grams farina blanca
• 1 cullerada de canyella en pols
• 40 grams de nous
• 2 cullerades de sèsam
• 2 cullerades de mel

Batem el sucre i la mantega en pomada fins aconseguir una massa cremosa.

Afegim la farina i la canyella i una cullerada de sèsam prèviament torrat. Amassem.

Fem boles (mida golf), les aplanem i hi fem un pressió al centre amb el dit gros. Aquí hi posem la barreja de nous i sèsam amb mel.

Cap al forn a 180º C durant 15 minuts.

Lucchi Poori i curri de patates, bròquil i coliflor

Els darrers dies estic llegin Jhumpa Lahiri, que aprofito per recomanar fervorosament. Els seus llibres de relats són sublims en tots els aspectes. Em manca llegir-me la novel·la. Bé, avui estava pensant fer algun pa indi per acompanyar el sopar quan m'he topat amb la recepta del lucchi. En els relats que m'he estat llegint darrerament aquesta paraula hi surt infinitat de vegades. Visca!
De vegades el desig de menjar una cosa em porta a cuinar-la sense tenir-ne cap experiència L'experiment pot sortir bé o malament, és clar. Aquest m'ha sortit força bé, tenint en compte que el vaig provar de fer fa tres anys i que no em va quedar així.

Lucchi és un panet fet amb farina blanca. Poori és la mateixa recepta utilitzant farina integral. Jo he barrejat les dues farines, per això ho he anomenat Lucchi Poori. Aquests són uns panets originaris de la Índia. La massa és senzilla de fer. Com passa sovint, la complicació la trobem en la tècnica, sobretot tenint en compte que l'aprenem d'un llibre o d'internet. La clau d'aquests panets fregits és que s'han d'inflar i per aconseguir-ho hem de fer pressió al mig del lucchi quan el tirem a l'oli calent. I no és tan fàcil. Els meus s'han inflat moderadament. La primera vegada que els vaig fer no es van inflar gens. Espero que la propera vegada s'inflin moltíssim.

Aquests lucchi poori acompanyaven un curri de patates, bròquil i coliflor amb grans de mostassa, pebre, grans de comí, un trosset de branca de canyella, una fulla de llorer i una mica de curri preparat en pols. Ah, i el magnífic chutney de mango mild (que pica moderadament) per acompanyar, gràcies mama!

Ingredients:

• 100 grams farina integral
• 125 grams farina de força blanca
• 1/2 cullerada de cafè de sal
• 2 cullerades d'oli
• aigua calenta

Es tamisen les farines amb la sal. S'afegeix l'oli i aigua suficient per poder treballar la massa durant uns deu minuts. A la meva recepta no s'esmentava el temps de repòs, però jo l'he deixada reposar una hora. Segurament amb dues hores quedaria millor.

Es separa la massa en 20 porcions i es fan boletes. S'aplanen amb el corró intentant aconseguir uns 10 cm de diàmetre.

S'han de fregir durant uns segons amb l'oli ben calent. Jo he fet servir un wok. Quan les tirem a l'oli (d'una en una) fem pressió amb la cullera de fusta o l'escumadora al centre del cercle durant un moment, així aconseguirem que s'infli.

La masa.

 Preparats per fregir.

Oh, s'infla!

S'han de menjar calentons.

El curri.

Jo tinc un paladar intrèpid, aviso. No a tothom li satisfan aquests gustos especiats i picants. Salut!