La Mona

Aquest any he decidit fer la Mona de tota la vida, la que demanava al meu Tiet cada any. L'únic que m'ha faltat han sigut les ametlles laminades, que he substituït per ametlles en pols.

Pa de pessic:

• 5 ous
• 125 gr sucre
• 150 gr farina
• unes cullerades de llet o aigua
• un sobre de llevat químic.

Batre els rovells i el sucre fins que doblin el volum. A part, batre les clares a punt de neu. Passar pel sedàs la farina amb el llevat i incorporar-la als rovells. Finalment incorporar les clares a poc a poc dibuixant un vuit amb l'espàtula. Coure a 180℃.

Almívar:

• suc de 1/2 llimona
• 100 ml aigua
• 100 gr sucre 

Quan el pa de pessic sigui fred, obrir-lo en tres parts i xopar-les en l'almívar.

Ganache:

• 100 ml nata líquida
• 150 gr xocolata negra postres

Fondre la xocolata dins la nata calenta. Remenar i deixar refedrar. Batre. Amb aquesta crema farcirem els dos pisos de mona.

Cobertura:

• 200 gr mantega pomada
• 200 gr sucre

Fondre el sucre amb unes cullerades f'aigua. Un cop fred, batre'l amb la mantega. Cobrirem la mona amb la mantega i hi posarem l'ametlla als laterals.Decorar i desar a la nevera. Nosaltres hem fet decoracions amb xocolata per postres, fonent-la, fent figures sobre paper de forn i després refredant-les a la nevera.
Bon profit!

Pancakes o Oda als esmorzars de cap de setmana

Sens dubte, un dels meus esmorzars preferits. Després de provar diverses receptes, per mi la millor és aquesta. Amb pancakes recent fets i xarop d'arable, un matí ratlla la perfecció.

Ingredients:

• 170g farina comú
• 30g farina integral ecològica d'espelta
• 1 cullerada de sucre morè
• 1/2 sobre de llevat químic
• 1 cullerada de bicarbonat sòdic
• 2 ous grossos
• 250g iogurt natural 
• 100ml llet
• 60g mantega fosa
• un pessic de sal 
• un polsím de canyella 

Passar pel sedàs les farines i barrejar-les amb el llevat, el bicarbonat i la canyella. Muntar les clares a punt de neu amb un pessic de sal. En un altre bol, barrejar els rovells amb el sucre, la mantega, la llet i el iogurt. Barrejar el bol de líquids amb el bol de farina. Un cop estigui tot ben barrejat, incorporar les clares fent un buit amb la llengüa pastissera.

Escalfar una planxa fins que estigui ben calenta i pintar-la amb una miqueta de mantega. Col·locar cullerades de massa sobre la panxa. Quan comencin a sortir bombolles a la superfície, fer la volta. I llestos! Servir amb xarop d'arable. Mmmmmm! Visca el món anglosaxó.

Pa de Sant Jordi

Feliç Sant Jordi! Ho he aconseguit! Per fi he preparat un pa de Sant Jordi i, a sobre, ho he fet a temps! Per aquesta recepta, com sovint faig, he estat buscant per internet i finalment he triat aquesta versió.

Espero que us animeu a fer-lo. Que tingueu un magnífic dia de Sant Jordi.

Ingredients:

• 250g farina de força
• 150g farina ecològica de blat
• 220 ml aigua
• 19 g llevat mare ecològic
• 1 culleradeta de sal
• 100g formatge emmental
• 7 rondanxes de sobrassada

Aquesta vegada he fet servir la panificadora. Preparar la massa base de pa com més us agradi. Un cop llesta, dividiu-la en dues parts. La part on hi afegiu el formatge ha de ser una miqueta més gran. A l'altra, incorporeu-hi la sobrassada. Feu dues boles i deixeu reposar entre 3/4 d'hora i 1 hora.

Ara feu tires amb la massa. Cinc, amb la de formatge. Quatre, amb la de sobrassada. Poseu-les alternades al motlle i deixeu reposar fins que dobli el volum aproximadament.

 

Jo he fet servir una olla  Romertopf, per tant l'he posada en fred a dins del forn i l'he escalfat, amb l'olla tapada, a 220 ℃. L'he tinguda aproximadament 1h i 20 minuts (ja que l'he posada en fred i no s'ha començat a coure fins al cap d'una estona d'encendre el forn! Si no es fa amb aquesta olla ha d'estar menys estona.)

Bon profit! Que tingeu un dia ple de flors, literatura i bona teca!

Panellets (amb ou i sense patata)

Bé, doncs, malgrat les discusions amb ma mare, sembla ser que jo tenia raó. Aquesta és la recepta originària, si bé totes són tradiconals, dels panellets. Sense patata i amb ou. Per més informació cliqueu aquí. Deixant de banda què és més autèntic que què, he de dir que aquesta recepta és una de les que més m'agraden perquè es nota el gust de la farina d'ametlles (la gràcia principal d'aquests dolços, trobo) i per la proporció de sucre, que és força baixa i ,per tant, fa que no siguin gens empalagosos. Qüestió de gustos.

Sincerament, la meva experiència en això dels panellets es limitava als de pinyons i ametlles, però aquest any, a petició de la Zoe, hem incorporat els de coco i xocolata i, per sugerència d'una amistat, els de codonyat. Aquestes dues incorporacions han sigut un èxit! I això que he fet servir la mateixa massa base per a totes les varietats. Quan torni a fer els de codonyat, provaré d'afegir-hi pell de taronja ratllada a la massa.

Ingredients:

Per a la massa:

• 500 grams d'ametlla en pols
• 250 grams de sucre
• 3 ous
• ratlladura d'una llimona

Per a arrebossar o farcir:

• pinyons (uns 200 grams)
• amettles picades (100 grams)
• coco sec ratllat (uns 50 grams)
• xocolata de cobertura (uns 100 grams)

Batrem els rovells amb el sucre. Després incorporem l'ametlla en pols i ho barregem bé. Afegim la ratlladura de llimona. A part, haurem batut les clares a punt de neu. Les incorporem ara en tres tongades.

Deixem la reposar la massa a la nevera de 4 a 24 hores.

A l'hora de fer els panellets els mullarem amb clara d'ou i els arrebossarem amb el que calgui, pinyons, ametlles o coco. Quan els tinguem a la safata del forn els pintarem amb rovell lleugerament batut. Per fer els de codonyat, formarem un cilindre amb una part de la massa i l'aplanarem. Al mig hi posarem una tira de codonyat i farem rodolar la massa sobre la taula fins que tornem a formar un cilindre.Tallem les peces  i ja els tenim. Cap al forn a 200ºC fins que siguin daurats.

Un cop fora del forn, els deixem refredar. Ara agafarem els de coco i els sucarem amb la xocolata de cobertura, ajudant-nos amb un escuradents amb el qual haurem punxat el panellets. Deixem els panellets de coco i xocolata sobre paper de forn fins que s'assequin. 

Bon profit i bona companyia!

Spaghetti a la marinera

Un dia vas a un restaurant i et fa enveja el plat de l'altre. El tastes. Mmmmmm! Bo, sí, molt bo. Això ho he de fer a casa. Què hi duia? No ho sé. Peix. Bé, ja farem alguna cosa.

Spaghetti a la marinera espectaculars.

Ingredients:
(Per dues persones que mengen molt o tres que mengen poc.)

• 8 cuetes de rap de les més petites
• un grapat de musclos dàtil
• un grapat de gambes pelades crues congelades
• 1/2 tomàquet ratllat
• 1/2 ceba ratllada
• llorer
• sal
• sucre
• spaghetti

Sofregir la ceba ratllada fins que sigui rossa. Afegir el tomàquet, sucre i sal i sofregir fins que s'enfosqueixi. Incorporar les cues de rap i, al cap d'un parell de minuts, les gambes. A part coure els spaghetti amb molta aigua salada. Ara afegim el llorer i els musclos al sofregit i tapem l'olla. Quan els musclos s'obrin, posem els spaghetti a la cassola del peix incorporant una mica de la seva aigua de cocció. Hi aboquem un raig d'oli d'oliva, ho servim i... a llepar-se els dits!

Cookies de chocolata

Diumenge tarda. Oh, sí, m'agrada la tardor! Aquestes galetes pertanyen a una recepta del llibre Exceptional cakes, de Dan Lepard i Richard Whittington, per tant no publicaré la recepta... Però per la xarxa podeu trobar mil receptes de cookies, per exemple, aquí o aquí. Un truc: si afegiu una mica de bicarbonat a la massa us quedarà una consistència magnífica. A la recepta que he fet no s'hi incorporen fruits secs, la propera vegada ho provaré.

Lemon curd

Ara va de llimones. Últimament tinc moltes llimones per casa i ja feia temps que les volia aprofitar. Finalment ahir vaig decidir fer galetes de llimona seguint la recepta de Dan Lepard al seu llibre "Exceptional cakes". Ho sento molt, no publicaré la seva recepta. Però us deixo un enllaç on podreu trobar una recepta similar:  aquí. Com que a la recepta de Dan Lepard només es fan servir les clares d'ou i a mi encara em quedaven força llimones, vaig decidir fer també lemon curd. Dues receptes angleses.

Ingredients:

• 3 rovells d'ou
• 1 ou sencer
• 100 gr de mantega
• 200 gr de sucre
• la pell ratllada de dues llimones
• suc de 4 llimones.

Es barreja bé el sucre amb la ratlladura de pell de llimona, fins que el sucre ens quedi groc. Afegim la mantega i posem el cassó al foc amb els tres ingredients. A part, batem els ous i hi sumem el suc de llimona. Quan la mantega que tenim al foc s'hagi fos i la tinguem ben barrejada amb el sucre, aboquem la barreja líquida dins del cassó. Ho tindrem al foc, remenant amb una cullera de fusta, durant uns 15 o 20 minuts. Hem d'aconseguir una crema gelatinosa. Just després d'apagar el foc, introduïm la crema de llimona en un pot de vidre i ho deixem refredar a temperatura ambient, tapat. Un cop fred, ho guardem a la nevera.

Pastís de xampinyons

Els dies grisos també ens poden proporcionar bons moments. Per exemple, quan ens fa mandra sortir perquè fa fresqueta i el cel amenaça pluja, preparar una recepta deliciosa i calentona es converteix en una bona alternativa per superar el tedi sense haver de seure al sofà lànguidament. Si volem seure al sofà una estona però, recomano el programa de cuina Roibn Food, amb el suggerent subtítol "Atracón a mano armada". No el mirem gaire sovint, però cada vegada que ho hem fet hem passat una estona divertida i n'hem extret força idees. Aquesta és la primera recepta que faig d'aquest programa i, com sempre, no l'he seguida al peu de la lletra. Amb tots vosaltres... pastís de xampinyons!

Si voleu seguir la recepta original, cliqueu aquí.

Ingredients:

• 1 paquet de pasta de full
• pernil ibèric
• fulla verda, en aquest cas enciam
• avellanes
• 1 ou batut i llet per pintar les vores de la pasta de full

Pel farcit de xampiñons o pseudo-duxelle:

• 1 paquet de xampinyons sencers
• 1 ceba
• 2 grans d'all
• llet
• unes gotes d'aiguardent de cireres
• farina
• llet
• sal i pebre
• oli i mantega

Primer de tot, preparem la duxelle sofregint la ceba i l'all, picats ben petits, en una cassola amb oli i mantega. Quan estiguin ben sofregidets, afegirem els xampinyons tallats a daus petits i salpebrerem. Un cop els xampinyons hagin deixat anar tota l'aigua i siguin cuits, hi afegirem les gotes d'aiguardent (o un raig de  vi blanc, en la seva versió original). Un cop reduït l'alcohol, hi incorporem una cullerada de farina i remenem una estoneta. Ara afegim la llet (o la nata, en la versió original). Remenem deixant coure fins aconseguir la textura adequada, que seria semblant a una bexamel espessa. Rectifiquem de sal i pebre i deixem refredar, si pot ser dins la nevera, d'un dia per l'altre (es pot congelar).

Per montar el pastís, abans de res hem d'escalfar el forn a 200°C, deixant la safata on el courem a dins del forn. Amb un plat, marquem un cercle sobre la massa deixant una vora d'uns quatre centímetres de gruix. El cercle central s'ha de punxar amb una forquilla per evitar que s'infli. Pintem la vora amb l'ou batut i la llet. Omplim la part central amb el farcit de xampinyons. Posem el pastís al forn entre 20 i 30 minuts. Jo l'he deixat 25 minuts i he hagut de baixar el forn a 180°C a mitja cocció per evitar que es cremés.

Just després de treure'l, col·loquem amb gràcia, donant volum, el pernil ibèric (gràcies, mama!). Amanim a part l'enciam amb les avellanes i les incorporem al pastís sense tapar completament el pernil. I... bon profit!

Si substituim el pernil ibèric per un de més barat o, fins i tot, si l'eliminem i substituim la llet de vaca per llet de soja i la part de mantega, per oli, això es pot convertir en una recpta més econòmica i/o vegetariana.

Macarronini!

Hi ha res millor que un bon plat de macarrons amb salsa de tomàquet casolana, feta amb un bon sofregit de verduretes i una llauna de tonyina?

Sí! Un bon plat de macarrons amb salsa de tomàquet casolana i una tonelada de formatge Grana Padano ratllat just abans d'endrapar!

Salsa de tomàquet.

Ingredients:

• 1/2 ceba
• pebrot vermell
• pebrot verd
• pastanaga
• carbassó
• un gra d'all
• orenga
• tomàquet ratllat
• mitja culleradeta de postres de sucre
• sal
• aigua de bullir la pasta o aigua de l'aixeta
• mantega

Piquem les verduretes ben petites i les anem incorporant per ordre a la paella, amb un raig d'oli, deixant sofregir una estona entre verdura i verdura. L'ordre que segueixo és el de la llista d'ingredients (p. ex. primer la ceba, després els pebrots, etc.).

És important tenir paciència i sofregir les verduretes a foc lent fins que desprenguin una olor ben dolça. Llavors podrem afegir el tomàquet, amb el sucre, la sal i l'orenga. El meu mètode consisteix a tenir la salsa fent xup-xup, com a mínim durant mitja hora. Quan s'evapora l'aigua del tomàquet, n'afegeixo més, si pot ser de l'olla de macarrons que van bullint. Una estona abans d'apagar el foc hi afegeixo la tonyina i, quan ja està al punt, apago el foc, l'enretiro i alimento la salsa amb una nou de mantega.

Visca la cuina casolana! I bon profit!

Amanida d'hivern i empanadilles vora la llar de foc

Avui, que és l'últim dia de l'hivern, fa un fred que pela. Per sopar a gust ens hem hagut de reunir ben a prop del foc. Una amanida d'escarola, col vermella i taronja, condimentada amb vinagre de mòdena, concentrat de poma, sal i oli d'oliva. Unes empanadilles fetes amb massa comprada i farcides amb ceba, pebrot i tomàquet sofregits, alfàbrega seca, ous durs, olives i tonyina, pintades amb ou batut i espolsades amb sèsam pel damunt. I el foc, és clar. La millor escalfor. Adéu hivern.
(Aprofito per animar-vos a participar al sorteig d'un penjoll totalment fet a mà al meu bloc Petit Pop.)