Panellets (amb ou i sense patata)

Bé, doncs, malgrat les discusions amb ma mare, sembla ser que jo tenia raó. Aquesta és la recepta originària, si bé totes són tradiconals, dels panellets. Sense patata i amb ou. Per més informació cliqueu aquí. Deixant de banda què és més autèntic que què, he de dir que aquesta recepta és una de les que més m'agraden perquè es nota el gust de la farina d'ametlles (la gràcia principal d'aquests dolços, trobo) i per la proporció de sucre, que és força baixa i ,per tant, fa que no siguin gens empalagosos. Qüestió de gustos.

Sincerament, la meva experiència en això dels panellets es limitava als de pinyons i ametlles, però aquest any, a petició de la Zoe, hem incorporat els de coco i xocolata i, per sugerència d'una amistat, els de codonyat. Aquestes dues incorporacions han sigut un èxit! I això que he fet servir la mateixa massa base per a totes les varietats. Quan torni a fer els de codonyat, provaré d'afegir-hi pell de taronja ratllada a la massa.

Ingredients:

Per a la massa:

• 500 grams d'ametlla en pols
• 250 grams de sucre
• 3 ous
• ratlladura d'una llimona

Per a arrebossar o farcir:

• pinyons (uns 200 grams)
• amettles picades (100 grams)
• coco sec ratllat (uns 50 grams)
• xocolata de cobertura (uns 100 grams)

Batrem els rovells amb el sucre. Després incorporem l'ametlla en pols i ho barregem bé. Afegim la ratlladura de llimona. A part, haurem batut les clares a punt de neu. Les incorporem ara en tres tongades.

Deixem la reposar la massa a la nevera de 4 a 24 hores.

A l'hora de fer els panellets els mullarem amb clara d'ou i els arrebossarem amb el que calgui, pinyons, ametlles o coco. Quan els tinguem a la safata del forn els pintarem amb rovell lleugerament batut. Per fer els de codonyat, formarem un cilindre amb una part de la massa i l'aplanarem. Al mig hi posarem una tira de codonyat i farem rodolar la massa sobre la taula fins que tornem a formar un cilindre.Tallem les peces  i ja els tenim. Cap al forn a 200ºC fins que siguin daurats.

Un cop fora del forn, els deixem refredar. Ara agafarem els de coco i els sucarem amb la xocolata de cobertura, ajudant-nos amb un escuradents amb el qual haurem punxat el panellets. Deixem els panellets de coco i xocolata sobre paper de forn fins que s'assequin. 

Bon profit i bona companyia!

Cereals al wok amb pollastre macerat i saltejat llarg de pastanagues i xirivies o bufanagues

Un títol llarg, sí, el més llarg, de moment. Ja que de fet es tracta de tres receptes, dues de creació pròpia i una de la Montse Bradford, concretament del llibre "La alimentación de nuestros hijos". (Aprofito per fer una aclaració: encara que aquest plat sembli sofisticat per a algú, res més lluny de la veritat. Tenia clar que volia fer les pastangues i bufanagues ja que l'altre dia en vaig comprar per fer la recepta que surt aquí. Tenia pollastre descongelat que o el feia avui o l'havia de llençar. I tenia restes d'arròs d'ahir. Per tant aquest plat és una sofisticació del que coneixem com a menjar d'estudiant i que aviat serà el que dominarà a les nostres cuines. Creativitat al poder!)

Per fer els cereals al wok he fet servir arròs llarg cuit del dia anterior i sègol integral cuit (l'heu de coure uns 45 minuts a foc lent amb una tira d'alga wakame). He ratllat mitja ceba i l'he sofregit al wok amb oli d'oliva, un tros de canyella i una fulla de llorer. Després he afegit els dos cereals i l'alga tallada a trossos i els he sofregit uns minuts més.

Per al pollastre he fet servir pit tallat a daus. L'he deixat macerar una hora amb sèsam cru, all xafat, sal i mirin. L'he saltejat amb poc oli a la paella, primer amb el foc ben alt i després, més baix.

Per a les pastangues i xirivies o bufanagues (acabo de descobrir aquesta paraula i ara la repetiré constantment: bufanagues, bufanagues...), he seguit la recepta de la Montse Bradford. No cometré cap infracció si us dic que podem fer saltejats llargs de qualsevol hortalissa, gairebé. Es tracta de fer un saltejat inicial a foc alt i després baixar-lo al mínim i tapar la cassola, deixant que les verdures es coguin amb la seva pròpia aigua durant com a mínim mitja hora. Per condimentar-ho, he utilitzat gingebre, salsa de soja i el meu gran amic, el concentrat de poma. Però podeu provar de fer servir altres condiments.

Bé, un cop he tingut llestes les tres parts d'aquest plat, les he servit espolsades d'alga Ao Nori i gomasi casolà.

Bon profit!

Spaghetti a la marinera

Un dia vas a un restaurant i et fa enveja el plat de l'altre. El tastes. Mmmmmm! Bo, sí, molt bo. Això ho he de fer a casa. Què hi duia? No ho sé. Peix. Bé, ja farem alguna cosa.

Spaghetti a la marinera espectaculars.

Ingredients:
(Per dues persones que mengen molt o tres que mengen poc.)

• 8 cuetes de rap de les més petites
• un grapat de musclos dàtil
• un grapat de gambes pelades crues congelades
• 1/2 tomàquet ratllat
• 1/2 ceba ratllada
• llorer
• sal
• sucre
• spaghetti

Sofregir la ceba ratllada fins que sigui rossa. Afegir el tomàquet, sucre i sal i sofregir fins que s'enfosqueixi. Incorporar les cues de rap i, al cap d'un parell de minuts, les gambes. A part coure els spaghetti amb molta aigua salada. Ara afegim el llorer i els musclos al sofregit i tapem l'olla. Quan els musclos s'obrin, posem els spaghetti a la cassola del peix incorporant una mica de la seva aigua de cocció. Hi aboquem un raig d'oli d'oliva, ho servim i... a llepar-se els dits!

Cookies de chocolata

Diumenge tarda. Oh, sí, m'agrada la tardor! Aquestes galetes pertanyen a una recepta del llibre Exceptional cakes, de Dan Lepard i Richard Whittington, per tant no publicaré la recepta... Però per la xarxa podeu trobar mil receptes de cookies, per exemple, aquí o aquí. Un truc: si afegiu una mica de bicarbonat a la massa us quedarà una consistència magnífica. A la recepta que he fet no s'hi incorporen fruits secs, la propera vegada ho provaré.

Perca a la vietnamita & Combinat de cereals amb verduretes

Hi ha persones que som de tipus adictiu, per tant hem de reconduir aquestes adiccions cap a quelcom de positiu i productiu. Jo, d'entre d'altres moltes coses, necessito veure programes documentals sobre cuina, preferiblement des d'una aproximació antropològica de la gastronomia de cada racó del planeta o, per dir-ho d'una manera més planera, m'agrada saber què i com mengen. Aquests programes, a part de proporcionar-me estones gratificants, em permeten aprendre i inspirar-me a l'hora de cuinar. De fet, molts llibres de receptes els faig servir així. Després de llegir-me'ls, el tanco i faig la meva recepta. Normalment em veig obligada a fer la "meva" recepta perquè em falten la meitat d'ingredients de la recpta original...

Doncs aquest plat és la suma de dues inspiracions: un programa i un llibre (segurament és la suma de molts programes, molts llibres i moltes hores als fogons).

Descobrir nous gustos i noves combinacions que t'esclaten (en el sentit líric del terme, no pas marcial) a la llengua quan els tastes és una de les meravelles d'aquest món! I tot això només per alimentar-nos adequadament!

Perca a la vietnamita.

Ingredients:

• 1 filet de perca tallat a tires amablement per les peixeteres de confiança
• 1/2 ceba grossa o una de petita ratllada
• gingebre en pols o gingebre fresc ratllat
• suc de llimona i llima
• 1 gra d'all picat ben petit o xafat amb el magnífic estri xafadord'alls
• llet de coco
• sal

Deixem macerar una estona la perca amb sal i suc de llimona i llima. Ratllem la ceba i la sofregim amb l'all a la cassola fins que siguin ben rossos. Afegim una culleradeta de gingebre i el sofregim, també. Ja hi podem sumar el peix. Si volem podem afegir altre cop gingebre ara. Quan la perca també estigui dauradeta, abocarem la llet de coco fins que cobrexi aproximadament la meitat del peix. Rectifiquem de sal. Ho deixarem coure entre cinc i deu minuts remenant amb compte de no desfer del tot la perca.

Combinat de cereals amb verduretes.

Ingredients:

• 1 tassa de sègol integral
• 1 tira d'alga wakame
• arròs llarg
• carbassó
• ceba
• shoyu
• mirin
• gomasi casolà (sèsam torrat a la paella i mòlt amb sal)

Melmelada de móres de la Diada

Vam celebrar la Diada de l'onze de setembre anant al bosc pel matí. I vam collir unes quantes móres, 532 grams, per ser exactes.

Aquesta és precisament la millor part de la recepta: anar al bosc. 

He buscat receptes per la xarxa i les he adaptat a la quantitat de móres que tenia.

Ingredients:

• 532 g. de móres
• 329 g. de sucre (panela, integral i un xic de blanc)
• 1/2 pell d'una llimona ratllada
• 1/2 suc d'una llimona.

Es posen les móres, ben netes i sense cues, a l'olla, amb el foc alt i es van coent, aixafant-les amb l'ajuda d'una mà de morter, fins que deixin anar tot el seu suc i estiguin desfetes. Seguidament hi afegim el sucre, la ratlladura i el suc de llimona i, un cop bulli, abaixem el foc al mínim. Ho courem uns vint minuts remenant sovint.

Quan estigui la melmelada llesta ja la podem ficar a un pot de vidre i deixar-la refredar. Ja ho sabeu, si voleu que es conservi molt de temps, un cop freda heu de posar la tapa i coure el pot al bany maria fins que es faci el buit. Jo no ho he fet perquè aquesta melmelada aviat ens l'haurem menjat.

Bon profit!

Soufflé de Mascarpone

Oh, sí! El soufflé és un repte que tot/a bon/a cuinera/a té ganes d'acceptar. Fa uns anys vaig fer la meva primera prova. Va pujar, sí, i estava bo, però jo volia que estigués boníssim. Doncs, aquesta vegada la idea de fer soufflé ha sorgit a partir d'un pot de Mascarpone cortesia de la meva mammmma (així, amb entonació italiana). Què fem amb el Mascarpone? Després de donar-hi voltes dic, calla, fem soufflé de formatge. I vinga a buscar receptes. Perquè la majoria de receptes de soufflé de formatge que pots trobar per la xarxa inclouen només formatge sec ratllat... I les proporcions de mantega, llet i farina varien moltíssim entre totes aquestes recpetes. Així és que he acabat decidint jo mateixa quina proporció d'ingredients faria servir. No he pesat el formatge Grana Padano que he utilitzat, o sigui que podeu fer com jo, a ull i tastant.

Ingredients:

• 4 ous
• 50g mantega
• 60g farina
• 225 g Mascarpone
• 50 g (aprox.) Grana Padano ratllat
• 40cl llet
• sal
• pebre
• 1 cullerada cafè de mostassa

Preparem la bechamel fonent la mantega a la paella, incorporant la farina i finalment la llet.  Un a un, afegim els rovells remenant bé. Ara ja hi podem posar el Mascarpone (jo aquí ho he apartat del foc) i barregem fins que estigui ben incorporat. Llavors hi afegim el Grana Padano ratllat. Salpebrem al gust i ho condimentem amb la mostassa. Reservem.

És important haver encès el forn amb prou antelació perquè estigui llest i ben calent un cop tinguem la massa preparada. Jo l'he posat a 200ºC, tot i que a l'hora de coure els soufflés l'he posat amb aire a 180ºC. Aquesta recepta no vol esperar, s'ha de preparar, coure al forn i posar a taula ben ràpid.

Mentre deixem que la bechamel amb el formatge s'atemperi, muntem les clares a punt de neu molt ferm. Per poder aconseguir aquest punt el més recomanable és fer servir una batedora de barilles elèctrica.

Només barrejarem les dues preparacions quan estiguem llestos per col·locar els motlles al forn i seure a taula.

Barregem? Incorporarem les clares en tres o quatre tongades, de mica en mica, barrejant amb cura fent forma de vuit amb la llengua pastissera. Així ens assegurem de no perdre massa aire.

Tindrem els motlles preparats, untats amb mantega. Aboquem la massa líquida dins dels motlles, espolssem més formatge Grana Padano ratllat per sobre i cap al forn durant 12 o 15 minuts.

Feu ràpid la foto i... bon profit! Aquest cop sí que ha quedat boníssim!