Spaghetti a la marinera

Un dia vas a un restaurant i et fa enveja el plat de l'altre. El tastes. Mmmmmm! Bo, sí, molt bo. Això ho he de fer a casa. Què hi duia? No ho sé. Peix. Bé, ja farem alguna cosa.

Spaghetti a la marinera espectaculars.

Ingredients:
(Per dues persones que mengen molt o tres que mengen poc.)

• 8 cuetes de rap de les més petites
• un grapat de musclos dàtil
• un grapat de gambes pelades crues congelades
• 1/2 tomàquet ratllat
• 1/2 ceba ratllada
• llorer
• sal
• sucre
• spaghetti

Sofregir la ceba ratllada fins que sigui rossa. Afegir el tomàquet, sucre i sal i sofregir fins que s'enfosqueixi. Incorporar les cues de rap i, al cap d'un parell de minuts, les gambes. A part coure els spaghetti amb molta aigua salada. Ara afegim el llorer i els musclos al sofregit i tapem l'olla. Quan els musclos s'obrin, posem els spaghetti a la cassola del peix incorporant una mica de la seva aigua de cocció. Hi aboquem un raig d'oli d'oliva, ho servim i... a llepar-se els dits!

Cookies de chocolata

Diumenge tarda. Oh, sí, m'agrada la tardor! Aquestes galetes pertanyen a una recepta del llibre Exceptional cakes, de Dan Lepard i Richard Whittington, per tant no publicaré la recepta... Però per la xarxa podeu trobar mil receptes de cookies, per exemple, aquí o aquí. Un truc: si afegiu una mica de bicarbonat a la massa us quedarà una consistència magnífica. A la recepta que he fet no s'hi incorporen fruits secs, la propera vegada ho provaré.

Perca a la vietnamita & Combinat de cereals amb verduretes

Hi ha persones que som de tipus adictiu, per tant hem de reconduir aquestes adiccions cap a quelcom de positiu i productiu. Jo, d'entre d'altres moltes coses, necessito veure programes documentals sobre cuina, preferiblement des d'una aproximació antropològica de la gastronomia de cada racó del planeta o, per dir-ho d'una manera més planera, m'agrada saber què i com mengen. Aquests programes, a part de proporcionar-me estones gratificants, em permeten aprendre i inspirar-me a l'hora de cuinar. De fet, molts llibres de receptes els faig servir així. Després de llegir-me'ls, el tanco i faig la meva recepta. Normalment em veig obligada a fer la "meva" recepta perquè em falten la meitat d'ingredients de la recpta original...

Doncs aquest plat és la suma de dues inspiracions: un programa i un llibre (segurament és la suma de molts programes, molts llibres i moltes hores als fogons).

Descobrir nous gustos i noves combinacions que t'esclaten (en el sentit líric del terme, no pas marcial) a la llengua quan els tastes és una de les meravelles d'aquest món! I tot això només per alimentar-nos adequadament!

Perca a la vietnamita.

Ingredients:

• 1 filet de perca tallat a tires amablement per les peixeteres de confiança
• 1/2 ceba grossa o una de petita ratllada
• gingebre en pols o gingebre fresc ratllat
• suc de llimona i llima
• 1 gra d'all picat ben petit o xafat amb el magnífic estri xafadord'alls
• llet de coco
• sal

Deixem macerar una estona la perca amb sal i suc de llimona i llima. Ratllem la ceba i la sofregim amb l'all a la cassola fins que siguin ben rossos. Afegim una culleradeta de gingebre i el sofregim, també. Ja hi podem sumar el peix. Si volem podem afegir altre cop gingebre ara. Quan la perca també estigui dauradeta, abocarem la llet de coco fins que cobrexi aproximadament la meitat del peix. Rectifiquem de sal. Ho deixarem coure entre cinc i deu minuts remenant amb compte de no desfer del tot la perca.

Combinat de cereals amb verduretes.

Ingredients:

• 1 tassa de sègol integral
• 1 tira d'alga wakame
• arròs llarg
• carbassó
• ceba
• shoyu
• mirin
• gomasi casolà (sèsam torrat a la paella i mòlt amb sal)

Melmelada de móres de la Diada

Vam celebrar la Diada de l'onze de setembre anant al bosc pel matí. I vam collir unes quantes móres, 532 grams, per ser exactes.

Aquesta és precisament la millor part de la recepta: anar al bosc. 

He buscat receptes per la xarxa i les he adaptat a la quantitat de móres que tenia.

Ingredients:

• 532 g. de móres
• 329 g. de sucre (panela, integral i un xic de blanc)
• 1/2 pell d'una llimona ratllada
• 1/2 suc d'una llimona.

Es posen les móres, ben netes i sense cues, a l'olla, amb el foc alt i es van coent, aixafant-les amb l'ajuda d'una mà de morter, fins que deixin anar tot el seu suc i estiguin desfetes. Seguidament hi afegim el sucre, la ratlladura i el suc de llimona i, un cop bulli, abaixem el foc al mínim. Ho courem uns vint minuts remenant sovint.

Quan estigui la melmelada llesta ja la podem ficar a un pot de vidre i deixar-la refredar. Ja ho sabeu, si voleu que es conservi molt de temps, un cop freda heu de posar la tapa i coure el pot al bany maria fins que es faci el buit. Jo no ho he fet perquè aquesta melmelada aviat ens l'haurem menjat.

Bon profit!

Soufflé de Mascarpone

Oh, sí! El soufflé és un repte que tot/a bon/a cuinera/a té ganes d'acceptar. Fa uns anys vaig fer la meva primera prova. Va pujar, sí, i estava bo, però jo volia que estigués boníssim. Doncs, aquesta vegada la idea de fer soufflé ha sorgit a partir d'un pot de Mascarpone cortesia de la meva mammmma (així, amb entonació italiana). Què fem amb el Mascarpone? Després de donar-hi voltes dic, calla, fem soufflé de formatge. I vinga a buscar receptes. Perquè la majoria de receptes de soufflé de formatge que pots trobar per la xarxa inclouen només formatge sec ratllat... I les proporcions de mantega, llet i farina varien moltíssim entre totes aquestes recpetes. Així és que he acabat decidint jo mateixa quina proporció d'ingredients faria servir. No he pesat el formatge Grana Padano que he utilitzat, o sigui que podeu fer com jo, a ull i tastant.

Ingredients:

• 4 ous
• 50g mantega
• 60g farina
• 225 g Mascarpone
• 50 g (aprox.) Grana Padano ratllat
• 40cl llet
• sal
• pebre
• 1 cullerada cafè de mostassa

Preparem la bechamel fonent la mantega a la paella, incorporant la farina i finalment la llet.  Un a un, afegim els rovells remenant bé. Ara ja hi podem posar el Mascarpone (jo aquí ho he apartat del foc) i barregem fins que estigui ben incorporat. Llavors hi afegim el Grana Padano ratllat. Salpebrem al gust i ho condimentem amb la mostassa. Reservem.

És important haver encès el forn amb prou antelació perquè estigui llest i ben calent un cop tinguem la massa preparada. Jo l'he posat a 200ºC, tot i que a l'hora de coure els soufflés l'he posat amb aire a 180ºC. Aquesta recepta no vol esperar, s'ha de preparar, coure al forn i posar a taula ben ràpid.

Mentre deixem que la bechamel amb el formatge s'atemperi, muntem les clares a punt de neu molt ferm. Per poder aconseguir aquest punt el més recomanable és fer servir una batedora de barilles elèctrica.

Només barrejarem les dues preparacions quan estiguem llestos per col·locar els motlles al forn i seure a taula.

Barregem? Incorporarem les clares en tres o quatre tongades, de mica en mica, barrejant amb cura fent forma de vuit amb la llengua pastissera. Així ens assegurem de no perdre massa aire.

Tindrem els motlles preparats, untats amb mantega. Aboquem la massa líquida dins dels motlles, espolssem més formatge Grana Padano ratllat per sobre i cap al forn durant 12 o 15 minuts.

Feu ràpid la foto i... bon profit! Aquest cop sí que ha quedat boníssim!

Estofat de vedella a la Römertopf

La Römertpf és una de les meves olles preferides, tot i que ara feia temps que no la utilitzava. Normalment hi faig pollastre, però el pa queda espectacular. És una olla de fang, per tant, pertany a aquesta categoria d'objectes que reflexen el pas del temps, que queden marcats, tacats per les seves vivències, com les persones. La propera recepta que hi faci serà de verduretes, a veure com queden.

L'altre dia, quan obríem una bosseta d'estofat per la nostra gateta, la Zoe em va preguntar mentre ensumava amb delit: Mama, un dia em deixaràs menjar una bosseta d'estofat de l'Aïsha (així es diu la nostra gateta)? Noooooooo! Ja faré estofat per nosaltres!

Ingredients:

• 1/2 k de vedella 
• 1 pastanga grossa
• 1 ceba
• 1 gra d'all
• xampinyons (al gust)
• vinagre
• oli
• sal
• 1 fulla de llorer
• espècies
• vermut blanc

Macerem durant tota una nit o un dia sencer la vedella amb: la ceba tallada a juliana, la pastanga tallada a rodanxes fines, el gra d'all, una fulla de llorer, sal, vinagre i espècies al gust (canyella, comí, etc.).

Separem la carn de les hortalisses. Reservem la carn amb el seu líquid dins la Römertopf. Omplim la tapa amb aigua freda i la deixem a part. Sofregim les horatlisses junt amb l'all, amb unes gotes d'oli. Incorporem un tomàquet ratllat quan estiguin ben sofregides. Quan el tomàquet també estigui ben sofregit hi afegim els xampinyons i, després, aigua. Aboquem tot això sobre la carn i la reguem amb un raig de vermut (o vi blanc o conyac). Barregem i, un cop llençada l'aigua de la tapa, tapem l'olla.

Aquesta olla es posa dins del forn fred. Va bé humitegar-la per fora amb aigua perquè s'escalfi uniformement i no es trenqui. Posem el forn a 250 durant 2h i 30m.

L'única cosa que hem de fer durant el temps de cocció és vigilar que no s'evapori del tot el líquid i, si cal, afegir-hi aigua. No cal mirar a dins fins que hagi passat 1h i mitja.

Llestos! Bon profit! No em direu que no és fàcil.

Amanida empordanesa