Lemon curd

Ara va de llimones. Últimament tinc moltes llimones per casa i ja feia temps que les volia aprofitar. Finalment ahir vaig decidir fer galetes de llimona seguint la recepta de Dan Lepard al seu llibre "Exceptional cakes". Ho sento molt, no publicaré la seva recepta. Però us deixo un enllaç on podreu trobar una recepta similar:  aquí. Com que a la recepta de Dan Lepard només es fan servir les clares d'ou i a mi encara em quedaven força llimones, vaig decidir fer també lemon curd. Dues receptes angleses.

Ingredients:

• 3 rovells d'ou
• 1 ou sencer
• 100 gr de mantega
• 200 gr de sucre
• la pell ratllada de dues llimones
• suc de 4 llimones.

Es barreja bé el sucre amb la ratlladura de pell de llimona, fins que el sucre ens quedi groc. Afegim la mantega i posem el cassó al foc amb els tres ingredients. A part, batem els ous i hi sumem el suc de llimona. Quan la mantega que tenim al foc s'hagi fos i la tinguem ben barrejada amb el sucre, aboquem la barreja líquida dins del cassó. Ho tindrem al foc, remenant amb una cullera de fusta, durant uns 15 o 20 minuts. Hem d'aconseguir una crema gelatinosa. Just després d'apagar el foc, introduïm la crema de llimona en un pot de vidre i ho deixem refredar a temperatura ambient, tapat. Un cop fred, ho guardem a la nevera.

Sopa de ceba

Les sopes fan bona companyia els dies de pluja. I una de les sopes més humils i espaterrants que he tastat mai és la sopa de ceba. Per fer aquesta recepta l'ingredient més important i insubstituïble és la paciència. Aquesta sopa, sense paciència, no val res. I això fa que encara m'agradi més. Com aconseguir un gust tan exquisit amb una quantitat tan minsa d'ingredients em meravella. Tasteu-la i ja direu!

Ingredients:

• 1 kg de cebes
• 1 cullerada farina
• 1 raig de conyac
• mantega i oli
• 2 litres de caldo de pollastre
•  1 fulla de llorer
• un grapat de llavors de fonoll
• sal.

Emplatat:

• 1 llesca de pa torrat amb sèsam i formatge gratinat Grana Padano per persona
• 1 ou poché per persona.

Tallar les cebes en anelles ben fines, han de ser transparents. Coure-les a l'olla amb un xic de sal, un raig d'oli i força mantega (ha de tenir gust a mantega, no en va és una sopa d'origen francès), durant 45 minuts remenant de tant en tant. Repeteixo que és important respectar el temps de cocció. Un cop tenim la ceba a punt, afegim la farina i la deixem coure, remenant, fins que sen's enganxi al cul de l'olla. Ara ja podem abocar-hi el raig de conyac. Quan s'ha evaporat l'acohol, incoprorem el caldo dins de l'olla i el deixem bullir a foc baix durant 45 o 60 minuts. Ah, no ens hem d'oblidar de posar-hi ara la fulla de llorer i el grapat de llavors de fonoll!

Abans d'emplatar, fem els ous poché. He seguit el mètode del film transparent, que consisteix en posar els ous dins d'una bosseta feta amb film i ben tancada. Cada ou a la seva bosseta individual, és clar. Posem aigua a bullir amb força sal i hi tirem les bossetes. Abans que el rovell s'acabi de coure, retirem els ous i els reservem en un bol amb aigua freda, sense retirar el film.

Preparem també el pa. Aquest plat queda espectacular amb el gust del sèsam torrat, per tant, recomano que o bé compreu pa amb sèsam incorporat a la massa, o bé poseu vosaltres el sèsam sobre la llesca de pa. Jo he fet servir pa de motlle integral i hi he posat gomasi casolà (sèsam torrat i sal, tot mòlt) al damunt. Bé doncs, damunt d'aquest pa amb sèsam, posem formatge ratllat Grana Padano i ho posem a gratinar al forn.

Ja ho tenim. Quan tothom sigui a taula i no abans, posem la sopa als bols, deixem caure la torrada sobre el caldo i ho coronem amb l'ou poché al damunt. 

Bon appétite!

Pastís de xampinyons

Els dies grisos també ens poden proporcionar bons moments. Per exemple, quan ens fa mandra sortir perquè fa fresqueta i el cel amenaça pluja, preparar una recepta deliciosa i calentona es converteix en una bona alternativa per superar el tedi sense haver de seure al sofà lànguidament. Si volem seure al sofà una estona però, recomano el programa de cuina Roibn Food, amb el suggerent subtítol "Atracón a mano armada". No el mirem gaire sovint, però cada vegada que ho hem fet hem passat una estona divertida i n'hem extret força idees. Aquesta és la primera recepta que faig d'aquest programa i, com sempre, no l'he seguida al peu de la lletra. Amb tots vosaltres... pastís de xampinyons!

Si voleu seguir la recepta original, cliqueu aquí.

Ingredients:

• 1 paquet de pasta de full
• pernil ibèric
• fulla verda, en aquest cas enciam
• avellanes
• 1 ou batut i llet per pintar les vores de la pasta de full

Pel farcit de xampiñons o pseudo-duxelle:

• 1 paquet de xampinyons sencers
• 1 ceba
• 2 grans d'all
• llet
• unes gotes d'aiguardent de cireres
• farina
• llet
• sal i pebre
• oli i mantega

Primer de tot, preparem la duxelle sofregint la ceba i l'all, picats ben petits, en una cassola amb oli i mantega. Quan estiguin ben sofregidets, afegirem els xampinyons tallats a daus petits i salpebrerem. Un cop els xampinyons hagin deixat anar tota l'aigua i siguin cuits, hi afegirem les gotes d'aiguardent (o un raig de  vi blanc, en la seva versió original). Un cop reduït l'alcohol, hi incorporem una cullerada de farina i remenem una estoneta. Ara afegim la llet (o la nata, en la versió original). Remenem deixant coure fins aconseguir la textura adequada, que seria semblant a una bexamel espessa. Rectifiquem de sal i pebre i deixem refredar, si pot ser dins la nevera, d'un dia per l'altre (es pot congelar).

Per montar el pastís, abans de res hem d'escalfar el forn a 200°C, deixant la safata on el courem a dins del forn. Amb un plat, marquem un cercle sobre la massa deixant una vora d'uns quatre centímetres de gruix. El cercle central s'ha de punxar amb una forquilla per evitar que s'infli. Pintem la vora amb l'ou batut i la llet. Omplim la part central amb el farcit de xampinyons. Posem el pastís al forn entre 20 i 30 minuts. Jo l'he deixat 25 minuts i he hagut de baixar el forn a 180°C a mitja cocció per evitar que es cremés.

Just després de treure'l, col·loquem amb gràcia, donant volum, el pernil ibèric (gràcies, mama!). Amanim a part l'enciam amb les avellanes i les incorporem al pastís sense tapar completament el pernil. I... bon profit!

Si substituim el pernil ibèric per un de més barat o, fins i tot, si l'eliminem i substituim la llet de vaca per llet de soja i la part de mantega, per oli, això es pot convertir en una recpta més econòmica i/o vegetariana.

Macarronini!

Hi ha res millor que un bon plat de macarrons amb salsa de tomàquet casolana, feta amb un bon sofregit de verduretes i una llauna de tonyina?

Sí! Un bon plat de macarrons amb salsa de tomàquet casolana i una tonelada de formatge Grana Padano ratllat just abans d'endrapar!

Salsa de tomàquet.

Ingredients:

• 1/2 ceba
• pebrot vermell
• pebrot verd
• pastanaga
• carbassó
• un gra d'all
• orenga
• tomàquet ratllat
• mitja culleradeta de postres de sucre
• sal
• aigua de bullir la pasta o aigua de l'aixeta
• mantega

Piquem les verduretes ben petites i les anem incorporant per ordre a la paella, amb un raig d'oli, deixant sofregir una estona entre verdura i verdura. L'ordre que segueixo és el de la llista d'ingredients (p. ex. primer la ceba, després els pebrots, etc.).

És important tenir paciència i sofregir les verduretes a foc lent fins que desprenguin una olor ben dolça. Llavors podrem afegir el tomàquet, amb el sucre, la sal i l'orenga. El meu mètode consisteix a tenir la salsa fent xup-xup, com a mínim durant mitja hora. Quan s'evapora l'aigua del tomàquet, n'afegeixo més, si pot ser de l'olla de macarrons que van bullint. Una estona abans d'apagar el foc hi afegeixo la tonyina i, quan ja està al punt, apago el foc, l'enretiro i alimento la salsa amb una nou de mantega.

Visca la cuina casolana! I bon profit!

Arròs mulato

Vaig a la Peixateria de sempre, la de confiança, i mentres m'espero escolto la conversa de la clienta que em precedeix. "Vols la tinta? No, no. A mi m'encanta l'arròs negre. Jo... mira, no n'he fet mai."

Ja ho tinc! Faré arròs negre per dinar!

El meu arròs l'he batejat de mulato perquè no he tirat tota la tinta i no ha quedat totalment negre. A més, he substituït algun ingredient...

Ingredients:

• 1 sípia de platja ben bona amb la seva salsa i la tinta
• 3 tasses d'arròs
• 4 galeres
• 2 alls
• 1 ceba petita
• un tros de pebrot (millor si és verd, però jo no entenia i n'he fet servir de vermell)
• 1 fulla de llorer
• 1 tomàquet ratllat
• sucre
• vinagre
• caldo de peix

Picada:

• cacauets
• pinyons
• 1 gra d'all
• pa ratllat
• julivert
• la salsa i la tinta de la sípia

Primer passem les galeres i la sípia tallada a trossets amb els alls per la cassola, amb un raig d'oli. Ho reservem tot menys els alls, que els deixem a la cassola. Hi incorporem la ceba picada i al cap d'una estona el pebrot. Deixem que sofregeixi bé durant força estona. En aquest punt he afegit una culleradeta de sucre i unes gotes de vinagre i ho he deixat sofregir una mica més. Ara ja podem incorporar el tomàquet i la fulla de llorer. Un cop tingui un color més fosc, hi sumem la sípia i l'arròs.

Preparem la picada i l'aboquem a la cassola amb una mica de caldo o aigua. Quan l'arròs se l'hagi begut, incorporem la resta del caldo. Quan faltin uns minutets per apagar el foc, hi afegim les galeres.

Sobretot, que no falti l'allioli!

Salut!

Mona de Pasqua

El pa de pessic, després d'investigar una mica per internet, l'he fet seguint aquesta recepta. L'he remullat de xarop d'atzavara (sirope de ágave), per dins, enlloc de melmelada de maduixa, que no m'agrada massa. Ha quedat molt bonica i boníssima!

Recrca i experimentació: madalenes

Doncs, segueixo intentant trobar la recepta perfecte de madalenes. Aquesta vegada he provat de fer-ne una altra, que m'ha passat una amiga que comparteix la mateixa obsessió. Podeu trobar la recepta aquí.

Conclusió: m'agraden més les madalenes fetes amb mantega. Continua la recerca.

El truc (gràcies, Eva): la massa ha de ser ben freda. Si els ingredients no estan freds, poseu la massa a la nevera una estoneta, no gaire. Escalfeu el forn a 250º C o 270º C i quan sigui ben calent introduïu els motlles amb la massa. Després baixeu la temperatura perquè no es torrin per fora i quedin crues per dins. Què s'aconsegueix amb això? Que creixin espectacularment!